Àmpliament documentada a la literatura catalana de del
segle XIV, es considerada una de les postres més antigues d´Europa. Ja apareix
als receptoris medievals catalans “Llibre de Sent Soví” (1324) i “Llibre del
Coch”, així també sovint al “Calaix de Sastre” (del segle XVIII). També
l´escriptor Josep Pla li fa bona menció al llarg de la seva obra, així com el
poeta Miquel Martí i Pol, entre molts altres.
Llet, rovell d´ou, sucre, midó, canyella, pell de llimona i vainilla son els ingredients que elaboran aquestes tradicionals postres que originariament es prenía pel dia del pare, per Sant Josep. En aquest dia transcorre l'obra teatral Per un plat de crema, escrita pel gracienc Lluís Coquard i estrenada el 1962 al teatre Romea de Barcelona.
Aquestes postres són casolanes, però es fan també a la
majoria de restaurants i fondes. El seu gust ha inspirat un gelat actualment
molt popular, el de crema catalana, un licor, i també s'usa com a gust precís
per a altres dolços, escumes, batuts, torrons, xocolates, etc.
Han estat postres de diumenge i de festes, a les quals es
menjava, sobretot antigament, acompanyant les coques. Actualment sol formar
part del farcit d'algunes de les coques dolces més populars, a més de tortells,
ensaïmades, cócs i pastissos. També es menja sola. El nom de crema de Sant Josep
ve de que a Catalunya són les postres tradicionals i típiques del dia del pare,
el dia de Sant Josep.
L´única variació que ha tingut la recepta ha estat, al
segle XX, el fet de que en alguns cassos s´utilitzi farina de blat de moro en comptes de midó, i que al segle XX haguin
aparegut pólvores per a fer aquesta crema més ràpidament a casa.
Però, com la tradicional, com es fa a casa (al bon estar)
enlloc. Ni preparats, ni pólvores, ni res que no sigui el producte natural com
ell mateix.
Bon profit i… ens veiem a taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada